Qüestionaris d'ansietat i depressió infantil

En aquesta sessió de pràctiques la psicopedagoga del centre m'ha explicat el cas d'un nen de 3r. de Primària que l'any passat va viure al seu davant la mort d'un familiar molt pròxim. Des de llavors el seu aprenentatge a l'escola s'ha vist afectat i sembla un nen molt nerviós i trist. 

La seva mare es troba en un estat d'ànim depressiu, i li demana ajuda a la psicopedagoga ja que el nen cada vegada suspèn més assignatures i sembla molt neguitós i nerviós. Les seves mestres també estan preocupades i també parlen amb ella. 

La psicopedagoga decideix passar-li al nen el test EDAH, l'Escala d'avaluació del TDAH, per comprovar si pateix d'eficit d'atenció i/o hiperactivitat. Aquest test el passa als diferents mestres que intervenen en l'aprenentatge del nen. El resultat indica que el nen pateix TDAH associat amb Hiperactivitat. 

Davant d'aquest resultat, la psicopedagoga decideix assegurar-se, i li passa el test WISC, però només algunes de les activitats que l'ajudaran a assegurar-se del trastorn, i la Figura de Rei. 

Tot indica que el nen pateix TDAH associat amb Hiperactivitat, però la psicopedagoga em comenta que durant el desenvolupament dels testos i l'observació a l'aula, li ha semblat que és un nen que està molt trist i desanimat, i em proposa d'intervenir jo en el cas per tal de passar els qüestionaris d'ansietat i depressió infantil.

Objectius de la sessió:

- Conèixer els qüestionaris de depressió i ansietat infantil.

- Posar a la pràctica aquests qüestionaris seguint les indicacions necessàries.

- Aprendre a valorar els resultats obtinguts en els qüestionaris d'ansietat i depressió infantil. 

Descripció del context:

La sessió es desenvolupa al despatx de la psicopedagoga, on el nen acudeix per passar els qüestionaris. Aquesta sessió és adreçada a intervenir individualment amb el nen per detectar els problemes o indicis que la psicopedagoga m'ha explicat anteriorment. 

Descripció del treball:
El primer qüestionari que passo al nen és el CAS, Qüestionari d'ansietat infantil. Es basa en una sèrie de preguntes senzilles que el nen ha de respondre marcant un quadrat o un cercle segons el que creu ell.
La sensació que tinc un cop acabat el qüestionari és força negativa, ja que crec que la majoria de respostes han estat força negatives.

http://www.scribd.com/fullscreen/133311103?access_key=key-2ib5rt3sizm44q91qqs1&allow_share=true&escape=false&view_mode=scroll

El segon qüestionari és el CDS, Qüestionari de depressió per a nens. Es tracta d'un qüestionari basat en 66 elements, 48 de tipus depressiu, i 18 de tipus positiu. El Total Depressiu consta de: resposta afectiva, problemes socials, autoestima, preocupació per la mort o la salut, sentiment de culpabilitat i depressius varis. El Total Positiu està format per: ànim- alegria, i depressius varis. El nen ha de respondre segons una graduació que va des de "molt d'acord" a "gens d'acord".

Un cop passats els dos qüestionaris, la psicopedagoga em va demanar que valorés els resultats amb l'ajuda de les taules de correccions. Els resultats van coincidir amb la sensació que tenia i, efectivament, va donar positiu a nivell d'ansietat, però negatiu a nivell de depressió. Pel que fa al qüestionari d'ansietat, vaig encertar diagnosticant que el nen tenia una autoestima molt baixa a partir dels resultats obtinguts.

Avaluació:
La veritat és que em va agradar que la psicopedagoga m'endinsés en aquest cas i la meva intervenció va ser molt satisfactòria. A més, vaig poder revisar i contrastar els resultats obtinguts amb ella.
Les meves sensacions han estat molt positives i he pogut conèixer els qüestionaris CAS i CDS, que fins ara no havia tingut l'oportunitat.

Observacions personals: 
A mesura que la psicopedagoga m'anava explicant el cas i les proves que ella havia decidit passar al nen, els meus dubtes es van començar a generar. Ella em va explicar que cada psicopedagog utilitza uns recursos o altres per detectar els diferents trastorns o problemes, tot i que hi ha alguns testos concrets per cada trastorn. Ella mateixa em va dir que algunes vegades, encara ara, inclou proves que fins ara no havia utilitzat però que observa que altres entitats utilitzen per tal de contrastar resultats.

Aquest cas ens va portar a parlar molt sobre el TDAH, i em va comentar que a l'escola hi ha bastants nens que pateixen aquest trastorn i que estan sent medicats. Em va sorprendre molt, ja que, tot i que havia sentit a parlar molt del TDAH i que durant els estudis ho havia estudiat, no m'imaginava la repercussió que aquest trastorn tenia a les aules.
He de dir que va ser una sessió molt productiva i en la qual vaig aprendre i reflexionar molt.



Aquí us deixo un vídeo força clar i interessant sobre l'ansietat infantil, amb el psicòleg Joan Bas:

http://blogstv.laxarxa.com/familytravel/2011/02/11/lansietat/